Vade.cat al Facebook:

 Segueix-nos al Twitter:

«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».
El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.
Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.
De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

La presentació del llibre “Ensenya’m la llengua”

POBLACIÓ: Malgrat

dissabte, 15 de setembre, 2018 - 18:00h.

A la biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar a les 18h, a càrrec de l'autor, Toni Beltran, i la intervenció del metge Dr. Àlex Llobera.

«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».
El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.
Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.
De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

Situació

La presentació del llibre “Ensenya’m la llengua”

Malgrat
.

Comenta-ho:

Gastronomia a Malgrat

On podeu fer un mos a Malgrat